AL-KWARISMI

Matemàtic, astrònom i geògraf musulmà, Mohammed Ibn Musa Al-Khwarizmi, va néixer pobablemente a la Ciutat persa de Khwarizm (actual Khiva, a Uzbekistan), situada al sud-est de la mar d'Aral, a la vella ruta de la seda. Va estudiar i va treballar a Bagdad en la primera meitat del segle IX, a la cort del califa Al Mamun. Per a molts, va ser el més gran dels matemàtics del seu temps.
El 1983, quan Uzbekistan encara formava part de la Unió Soviètica, va ser publicat el segell que il.lustra aquesta pàgina, en commemoració del 1200 aniversari del seu naixement.
Hem al seu nom al de la seva obra principal, Hisab al-jabr w'al-muqabala, les nostres paraules àlgebra, guarisme i algoritme. De fet, és considerat com el pare de l'àlgebra i com l'introductor del nostre sistema de numeració.

Al Mamun, califa d'un imperi que s'estenia des del Mediterrani fins a l'Índia, va fundar a la capital, Bagdad, la Casa de la Saviesa, a imatge i semblança de la Biblioteca d'Alexandria. S'HI van traduir a l'àrab obres científiques i filosòfiques gregues i hindús. Explicava també amb observatoris astronòmics. En aquest ambient científic i multicultural es va educar i va treballar Al-Khwarizmi, el qual va dedicar els seus tractats d'àlgebra i astronomia al propi califa.
En el seu tractat d'àlgebra, obra eminentment didàctica, es pretén ensenyar una àlgebra aplicada a la resolució de problemes de la vida quotidiana de l'imperi islàmic d'aleshores. Traduït al llatí per Gerard de Cremona, es va utilitzar a les universitats europees com a llibre de text fins al segle XVI. És possible que abans d'ell s'haguessin resolt equacions concretes, però aquest és el primer tractat conegut en el qual es fa un estudi exhaustiu. Òbviament no utilitza la nostra simbologia (ni cap altra, tot està escrit amb paraules). En ell s'estudien les equacions lineals i quadràtiques reduint-les a 6 formes estàndards (una lineal i 5 quadràtiques), que s'analitzen una per una, donant una forma de resolució per a cadascuna. Aquestes formes estàndards tenen sempre coeficients positius; les seves solucions també són sempre reals positius, doncs tant el zero com els negatius (i menys encara els complexos!) No tenien cap sentit en aquella època. Per a cadascuna d'elles s'explica amb paraules com arribar a la solució, normalment amb el que ara anomenem completar quadrats, i es justifica geomètricament. Els termes al-jabr i al-muqabala s'utilitzen per a denominar el que nosaltres entenem per transposició de termes i posterior simplificació de termes semblants amb coeficients negatius i positius. També es mostra com operar amb expressions algebraiques senzilles (recordem que tot això amb paraules): multiplicant binomis i trinomis. Aplica l'àlgebra al càlcul d'àrees de figures com el cercle i volums de sòlids com l'esfera, el con, i la piràmide. Finalment tracta problemes de herències segons la llei islàmica.
De la seva aritmètica, possiblement anomenada originalment Kitab al-Jam'a wal-Tafreeq bil Hisab al-Hindi, només conservem la versió llatina, algorítmia de número Indorum, del segle XII. En aquesta obra descriu amb detall el sistema hindú de numeració posicional en base 10 i mètodes per fer càlculs amb ell. Se sap que hi havia un mètode per a trobar arrels cuadradados en la versió àrab, per no apareix en la versió llatina. Possiblement va ser el primer a utilitzar el zero com una xifra. Va ser essencial per a la introducció d'aquest sistema de numeració en el món àrab i posteriorment a Europa. Com ens va arribar a través d'ell, parlem de sistema àrab, quan hauríem de dir indo-àrab.
Del seu tractat sobre Astronomia, Sinshind zij, també s'han perdut les dues versions que va escriure en àrab. Com passa amb l'aritmètica, conservem dues versions llatines del segle X. Inclou estudis de calendaris, posicions reals del sol, la lluna i els planetes, taules de sinus i tangents, astronomia esfèrica, taules astrològiques, càlculs de paralage i eclipsis, i visibilitat de la lluna.
En Geografia, amb una obra anomenada Kitab Surat-al-Ard, va revisar i corregir a Ptolomeu pel que fa a l'Àfrica i l'Orient. Llista latituds i longituds de ciutats, muntanyes, mars, illes, regions geogràfiques i rius, com a base per a un mapa del món llavors conegut. En aquest mapa diu que van treballar a les seves ordres setanta geògrafs.