Una història de Mates
T'ho creus?. 
Comenta si penses que la història es certa o falsa. Un regal al comentari + original

La física d'Mpemba.

He pogut saber que en la llengua d'un poble molt llunyà al meu, l’euskera, existeix una paraula que expressa una idea tan concreta com aquesta: la vergonya benvolent que se sent quan un amic nostre està fent el ridícul; la paraula en qüestió és lipori. Aquesta sensació de vergonya aliena, ho recordo perfectament, va ser el que vaig sentir quan el meu amic i company de classe, Erast B. Mpemba, va aixecar la mà per a fer una pregunta al Dr. Osborne, que el director del nostre institut havia convidat; a fer una conferencia sobre "La física i el desenvolupament de Tanzània".

Jo sabia la pregunta que el meu amic Erast volia fer -des de feia temps era un tema que no el deixava viure-; havia intentat dissuadir-lo, i sabia també el tip de riure que provocaria entre els companys, i la reacció d'enuig entre alguns dels professors. El que no sabia ningú era quina seria la reacció del conferenciant.

La conferencia havia estat curta i molt interessant. No rots els anys ens visitava un professor universitari, i, allò que en un institut de la capital podia ser normal, al nostre centre, el Mkwawa High School de Magamba, era un fet excepcional. Erast portava la seva pregunta escrita i des del primer moment que es va iniciar el col·loqui va aixecar la mà. El director, que també era el nostre professor de física, havia presentat el conferenciant, i ara, fent veure que no veia la mà d'Erast, dirigia el torn de preguntes dels alumnes, els quals s'interessaven en general sobre les proves d' accés a la universitat, o sobre temes de cosmologia, Va ser el mateix Dr. Osborne qui va aprofitar un moment en que no hi havia més preguntes per a animar Erast a fer la seva.  Els alumnes, que fins ara havien tingut un comportament excel·lent, van començar a moure's i a fer soroll. Erast va dir:

«Per què l' aigua calenta es congela abans que la freda?»

Els riures i els comentaris, sobre la que en el nostre institut ja es coneixia com la "física d'Mpemba", van inundar la sala. El Dr. Osborne no entenia què passava, però va estar molt simpàtic; li va demanar a Erast de repetir la pregunta i en tota la sala es va fer un gran silenci. Erast va dir:

«Si s'agafen dos gots idèntics amb volums d'aigua iguals, l'un a 35° C i l'altre a gairebé 100º C  i els fiquem en un congelador, es congela abans l'aigua que estava a 100° C. Per què?»

El Dr. Osborne es va mostrar molt interessat. El primer que va fer va ser preguntar-li si ell havia fet l'experiment. Recordo que Erast li va dir que des de feia anys, quan havia descobert per casualitat que així podia fer gelats més ràpidament, havia repetir molts cops l' experiència i sempre amb el mateix resultat. El Dr. Osborne li va dir que no sabia quina resposta donar-li, però que 1i prometia fer l'experiment quan tornés a Dar es Salaam.

Al dia següent, tot l'institut parlava de la pregunta del meu amic Erast. La majoria de companys i professors pensaven que Erast els havia avergonyit fent aquella pregunta i que el seu objectiu era plantejar al Dr. Osborne un problema que no fos capaç de resoldre. El nostre director es va mostrar més comprensiu i va obligar els alumnes que es reien d'Erast a fer l'experiment.

La setmana següent van canviar moltes coses. Els alumnes i el director van fer l'experiment i van poder comprovar astorats que Erast tenia raó. Des de Dar es Salaam va trucar el Dr. Osborne per a parlar amb el director i explicar-li que havia hagut d'amonestar un ajudant seu que havia manipulat els resultats de l'experiment que havien fet perquè, segons ell, «havia repetit la prova molts cops i no aconseguia que li donés el resultat correcte». Erast va rebre una invitació del Dr. Osborne per a visitar el seu laboratori  per a fer conjuntament un article sobre el seu experiment, que es va publicar en una important revista científica.

En poques setmanes, la sensació de vergonya aliena va passar a la d'orgull de tenir un amic i company famós. Això va passar ja fa molts anys, el 1969. Avui, quan algun físic es pregunta per què l'aigua calenta es congela abans que l' aigua freda, un problema que continua obert, acostuma a recordar que Aristòtil, fa més de dos mil anys, i Bacon i Descartes, fa quatre segles, ja s'havien adonat d’aquest fenomen. Però també recorden aquell estudiant de secundària d'un país africà que va haver de suportar les burles de companys i alguns professors i el lipori dels amics per defensar la veritat i la ciència davant del dogmatisme i de les idees preestablertes.

Per Pere de la Fuente.